1r Premi Certamen de Treballs de Recerca de Temàtica Local - Ajuntament d'Alcanar
http://www.alcanar.org/noticies/entrega-de-premis-del-vii-certamen-de-treballs-de-recerca-i-d’investigació-d’alcanar
1r Premi Certamen de Treballs de Recerca de Temàtica Local - Ajuntament d'Alcanar
http://www.alcanar.org/noticies/entrega-de-premis-del-vii-certamen-de-treballs-de-recerca-i-d’investigació-d’alcanar
ALCANAR
Alcanar és una localitat del Montsià a les Terres de l'Ebre, és el poble més meridional de Catalunya.
La nostra terra és majoritàriament basada en l'agricultura, especialitzada en cítrics.
Actualment, compta amb uns 10.000 habitants.
AJUNTAMENT
Hem escollit diferents tipografies amb el mateix color, rosat en concordança amb l’edifici annex i procurant una bona visualització. L’espai escollit és la part posterior del primer tram del passatge Espanyol; paral·lel a la plaça de l’Ajuntament. Les paraules estan disposades cadascuna de manera diferent; la composició vol simular les formes resultants d’un joc de mots encreuats. En aquest cas el camp semàntic són alguns dels cognoms més habituals; així, es pren la semblança amb aquest joc lingüístic com a símbol de la unió del poble a través dels cognoms com a raïl representativa en la cronologia d’identitat, raïl, origen, família i la seua persistència actual en el marc general de la població. Aquesta és la raó per la qual els hem disposat a la Casa de la Vila; edifici comú de la totalitat de la ciutadania canareva i casenca.
CAMÍ AMPLE
Tenint en compte el camp semàntic del punt en qüestió: la casa, no podem fer més que definir el suport com alguna de les cases que envolten la plaça, procurant escollir sempre els espais que ens transporten més a l’origen del lloc, cuidant un aspecte el més tradicional possible. Així doncs, l’edifici seleccionat és el més emblemàtic i visitat de la Plaça; el Molí de Tadeo. Un dels nombrosos molins amb els que va comptar Alcanar al segle XIX, testimoni de la cultura rural i agrícola.
Per a aquest espai hem fet servir la mateixa tipografia, en aquest cas una de ben clàssica (Sans Serif) i color (blanc) a fi de garantir una unitat entre els diferents elements que conformen la vida casolana i assegurar el màxim contrast possible en el fons per a una presentació òptima.
LES ESCALETES
Pensant en captar el major públic possible, és essencial utilitzar la cara visible des del Carrer Felip Pedrell, antic Carrer del Cementeri.
Hem disposat sobre la pedra que funciona de base de la zona ajardinada els mots. Hem escollit una tipografia gruixuda de pal sec combinant el mateix rosa dels hibiscs, verd d’acord amb les fulles i taronja per la seua adequació entre els dos anteriors. A més hem afegit un cossiet; diminutiu de cossi = cossiet (test per a les plantes). Aquesta és la nostra manera de resoldre la intervenció en un dels espais més llegendaris i de nomenclatura més paradoxal; alberga els escalons de major dimensió però es bateja amb un diminutiu “les escaletes”.
POVADOR
Meditant sobre l’espai disponible, la visibilitat i l’harmonia del lloc arribem a la conclusió que el millor és aprofitar uns marcs situats al carrer adjacent: l’Alcalde Santmartí. Allí es pot fer una representació gràfica en format “cartell” dels mots explicats junt amb la seua corresponent denominació.
Aquí en diferents tipografies, colors, minúscules i majúscules hem disposat les paraules i expressions anteriors. Les imatges escollides són, d’esquerra a dreta, la foto d’una pagesa, un aix, una cofa amb olives, un carretell, una caseta de pedra en sec, una aixada i un cabàs amb taronges en un tarongeral.
CARRER DE SANT ANTONI
Per al carrer que du el nom d’aquesta gran festa per al poble hem realitzat dos intervencions:
En primer lloc hem disposat la partitura de la jota vella i una flor roja de mantó de manila en una façana; també hem inclòs en la mateixa tonalitat del brodat les lletres “Banda de Música” i la frase feta “a Sant Antoni, un pas de dimoni”. La tipografia escollida ha estat la Cooper Black.
En la segona intervenció hem disposat la resta de paraules. Hem fet servir colors diferents així com tipografies. La imatge ha estat la instantània d’una parella de balladors acudint el diumenge de matí a la missa en honor al sant.
CENTRE D'ATENCIÓ PRIMÀRIA
En aquest espai hem utilitzat tipografies de diferents tamanys així com estils i colors, tant en minúscules com en majúscules. Aquelles més desenfadades i juganeres fan referència a les primeres etapes de la vida; les més serioses són adreçades al vocabulari referent a moments més avançats.
La imatge ha estat la d’una família amb membres pertanyents a totes les fases vitals, des de la infantesa fins a la vellesa. Les hem disposat a peu pla per a establir un millor contacte amb el públic a banda d’afegir dos bafarades de diàleg entre iaio i néta.
CARRER DE CÀLIG
Com el carrer fa referència a una localitat veïna dediquem el vocabulari a dites del territori i gentilicis. Amb el material primari i intrínsec de tota construcció volem emmarcar un mapa de la zona del Baix Maestrat i les Terres de l’Ebre, una imatge d’un xiquet caminant al costat d’un mural que representa el terme d’Alcanar i una imatge del Montsià des de Sòl de Riu.
La tipografia ha inclòs diferents colors; blanc per una banda i una gradació de blaus. Les fonts són totes de tipus serif excepte les referents als gentilicis locals que són cal·ligràfiques; el motiu d’aquesta tria rau en procurar una major proximitat entre l’obra i el públic local.
MERCAT
L’espai té una essència ben interessant: trobem elements recurrents periòdicament a casa. De l’hort a la taula o de la mar a la barca, mil gustos i sabors: dolçor en combinació amb acidesa dels cítrics, la identitat de les olives, la sal de la mar... fan d’aquest punt de trobada i lloc de comerç, un espectacle pels sentits.
La reforma anterior va ser 1980. Tenia nou parades, set pescateries. En un futur tindrà catorze establiments. L’obertura habitual es reservava exclusivament als dijous, ara es preveu ampliar l’horari. Avui dia, l’edifici no és reservat únicament al comerç, la planta superior acull també l’Escola Municipal d’Arts Plàstiques d’Alcanar.
Les paraules han estat representades en majúscules i en diferents colors d’acord amb el vegetal il·lustrat que acompanyen.
TRINQUET
Aquest estret i diminut carrer du implícita la seua temàtica: la memòria del mateix guarda passos lleugers i silenciosos així com corredisses cridaneres de moltes generacions del poble. El carreró ha acollit durant d’allò més temps xiquets que acudien a aquest espai per a xalar en el seu temps d’esbarjo. Un trinquet és el recinte on es juga a pilota valenciana. És una pista tancada de forma rectangular i mida variable, entre 8,5 i 11m d’ample i de 45 a 60m de llarg. Totes les parets solen estar pintades de blanc o de verd per a contrastar amb el negre de la pilota de vaqueta.
Al trinquet del nostre poble s’accedia a través d’una porta menuda. Era públic i pertanyia a l’Ajuntament. Tenint en compte el record d’aquest espai, hem pensat que la intervenció més convenient i adreçada en sintonia amb l’espai es tracta de la següent: la disposició d’un parell de xiquets il·lustrats a la paret, una xarranca al terra, una milotxa a la paret i la resta de vocabulari al voltant.
