Per què vas triar els estudis de Belles Arts?  Vaig cursar el batxillerat artístic i una cosa va portar a l’altra, com més dibuixava, més m’agradava i com més m’ensenyaven sobre art, més volia aprendre… vaig coquetejar també amb la filosofia, però al moment de decidir ho tenia clar, Belles Arts.

​

A on els vas cursar?  A la Universitat de Barcelona.

​

Què et van aportar? Em van aportar gran part de qui soc avui en dia. A conèixer-me, a conèixer molt, a llegir més i a reflexionar. També a qüestionar, criticar, justificar, a entendre i no conformar-se. Belles Arts em va educar en una nova visió i percepció del món.

​

Quina és la teua especialització? Cap, vaig fer un poc de tot. Vaig entrar enamorada del dibuix, un menut tast de cada i al final sí que em vaig centrar sobretot amb teoria de l’art i imatge (foto i vídeo). Actualment estic dibuixant i pintant.

​

Quines han estat i són les teues inquietuds vitals i professionals respecte l’art? Per a mi ara és important convertir-me en una professora capaç d’apassionar els alumnes amb l’art i obrir-los camí en aquest món, al que pel que he vist, estan prou perduts.

 

Què és per a tu l’art? El fet que l’art avui en dia s’haja alliberat de certs cànons i aprenentatges permet que siga una eina amb la que actuar desde l’espontaneïtat i l’esfera més particular i personal. Per a mi l’art és una forma d’entendre i viure la vida. Una forma de comunicació que va més enllà de l’estètica i la bellesa, és tot i és res. Avui en dia l’art se’ns representa de múltiples formes, però això no significa que tot l’art tinga el mateix valor.

​

Què en penses de la relació entre l’art i la societat? L’art durant la seua història el podem veure com una forma de relació entre la societat i el seu entorn, i el conservem com un testimoni de l’ésser humà i les seues relacions més essencials. És creador de cultura i esdevé un mitjà d’expressió cultural i una forma d’accés al coneixement. Per això crec que és una relació que s’ha de cuidar i potenciar, en quant a que és creadora i alliberadora.

 

Com pot l’art aportar valors positius i transformar la societat? Té molts de valors positius i per a mi, bàsics per a una societat. L’art ha sabut alliberar-se  del passat, però segueix a disposició dels artistes, és a dir, l’artista no està obligat a trencar amb el passat però pot interpretar-lo i utilitzar-lo en funció dels seus interessos. No és fix en el temps, sinó que evoluciona conjuntament amb ell i ha superat tots els “atacs” que se li han fet. Crec que hi ha moltes coses positives i aprofitables de l’art per a la societat i per mi hi ha tres conceptes bàsics a aprendre, un és la resiliència, la capacitat per a resistir i superar diferents situacions. L’altra la curiositat, que tot i ser un instint natural comú que ens impulsa a la recerca de informació i el coneixement, no tothom el manté al llarg de la seua vida. I per acabar, la creativitat, que és la que ens impulsa la imaginació i fica en relació tots els nostres coneixements, naix del dubte, creix amb la intuïció i allò que saps i crea idees.

 

Alguns artistes que t’agraden: Molts! I molt diferents entre ells, però cada un m’agrada i m’aporta alguna cosa que m’interessa i m’atrapa: Pipilotti Rist, Willem de Kooning, Mark Rothko, Ricardo Cavolo, Francis Bacon, Lita Cabellut, Frida Kahlo, Juan Francisco Casas, etc.

 

Què en penses del binomi art-poble? Crec que en el nostre cas podem estar contents, l’art es mou força per la zona, tenim exposicions, formació, escola, artistes locals, etc. tot i que la participació per part del públic per al meu gust siga escassa (suposo que sempre volem més hehe), però tinc l’esperança que amb tot el que s’està fent poc a poc es puguin trencar els tabús i millorar-ne l’interès, ja que l’art sense espectadors perd el sentit, ha de tindre un receptor a qui arriba el missatge en aquest joc de comunicació.

 

Com vas viure la participació en la convocatòria Art i flors als balcons? Molt contenta per poder participar en una exposició al meu poble on tothom podria veure amb el que treballem, així que molt emocionada però a la vegada també amb alguna temor (per la mida del format, mai havia fet pintures tant grans i pel resultat, que fos allò que esperava o buscava).

 

Com va ser el teu procés creatiu en aquesta convocatòria? Doncs segueixo amb els treballs o les idees que estigui fent en aquells moments, faig una generació d’idees, algunes proves, ho adapto al format i em llenço a la piscina amb la idea seleccionada. Aquesta vegada tot va sortir rodat, però hi ha cops que allò que busques no surt i bé, com jo dic “capa de blanc i tornem a començar”.

 

Quina tècnica o tècniques t’agraden més? Dibuix amb llapis i/o carbonet i amb pintura sempre treballo amb acrílics.

​

Has participat en altres convocatòries artístiques? En alguna, quan estudiava. Últimament portava temps desconnectada d’aquesta part més pública de l’art.

​

Quines idees o suggeriments tens de cara a convocatòries futures semblants? Per a la propera convocatòria seguirem amb els retrats que és amb el que treballo ara, volia atrevir-me amb els colors, però no sé si serè capaç d’abandonar el blanc i negre, almenys de moment.

​

Creus que la població està educada artísticament? Caldria millorar, incidir en alguns aspectes de l’educació artística?

No, crec que hi ha molta, molta faena a fer des de l’educació artística i és una llàstima que cada cop haja tingut menys importància en el sistema educatiu quan, juntament amb  la filosofia, per a mi són quelcom bàsic per a aprendre a viure i conviure.

 

Consideres que tothom és un artista? Tothom pot sentir-se un artista. Com he dit ans, tot i res és art avui en dia, però això no vol dir que tot tinga el mateix valor.

​

La teua definició d’art i d’artista: Per a mi, com ja he comentat ans, tant l’art com l’artista és una forma d’entendre, de viure i de fer en la vida que va més enllà de les concepcions de bellesa ideals i de la producció artística per al món capitalista en el que ens movem.

​

Et consideres artista, per què? Sí, sempre ho he sentit així.

​

Com és el teu procés creatiu, freqüència…? Vaig a temporades i depèn del nivell de faena i de les ganes, ja que no visc d’això. Tinc una llibreta on escric i dibuixo idees, projectes futurs, referències, alguna cosa que he vist i m’ha inspirat, o  què he llegit, o faig petits dibuixos..., després tot això em porta a crear les obres. Altres vegades és el format el que em porta cap a la idea, si he trobat un quadre vell (reutilitzo i reciclo molt) o quelcom per fer de base, això em porta a generar alguna cosa.

​

Creus com Pablo Ruiz Picasso que la inspiració t’ha d’arribar treballant, si no no serveix…? La inspiració no sempre arriba treballant, però sí que crec que en tota inspiració, sinó hi ha una feina i una dedicació no serveix. De què serveixen les idees sinó es materialitzen o es treballen?

 

Alcanar és un poble que viu l’art? Hi ha iniciatives, hi ha participació, hi ha gent què treballa activament al voltant de l’art… Alcanar és un poble d’art tot i que queda faena per fer.

​